La indolència

Malgrat totes les vegades que vaig escriure la paraula "solidaritat" a la meva llibreta d'estudis primaris, del molt que a casa meva em van dir "en aquesta societat estem per ocupar de tots", de les múltiples ocasions en que vaig escoltar "el cubà si ajuda ", mai vaig poder percebre en la vida real aquesta generalització de la bondat en els meus congèneres, sinó més aviat el contrari.

He vist a dones embarassades viatjar de peu a la guagua mentre els asseguts fixen la mirada en un punt mort més enllà de la finestreta-una vegada fins i tot vaig sentir durant mitja hora al P4 a un cobrador argumentar "per què" les embarassades no tenien dret a reclamar seient: elles havien gaudit el quedar en aquest estat, ara a aguantar. Cada dia quan pas per 23 i 12 escolto el agonitzant pregó d'una velleta plena de xurro, intentant vendre la seva pasta de dents de la quota i jabitas a pes. És normal caminar per Centre Havana i xocar amb nens descalços demanant diners. He de tancar els ulls quan una doctora compta amb desgana com es va morir un pacient en el cos de guàrdia perquè ningú es va adonar del que greu l'assumpte. Vaig deixar fa uns mesos a entrar de nou en el zoològic de 26, la imatge dels animals amagrit i presos em va recordar que sempre hi ha qui paga més car que els homes la imbecilitat humana.

Potser no em falti per veure gairebé cap acte egoista als carrers de l'Havana: robatori i assalt sense que ningú es posi, policies abusant dels seus càrrecs i la seva impunitat, la seguretat de l'Estat prenent els carrers i reubicant a la gent com en un joc d'escacs, els mítings de repudi, les jineteras patint l'abús dels seus xulos i de l'autoritat-sense poder queixar-se sota pena de ser reenviades als seus províncies.

He contemplat a les víctimes i als victimaris, els he vist fins canviar el vestit i intercanviar els papers. He vist-i m'he vist també-virar la cara davant el dolor i la pobresa, culpar els pobres de ser pobres i als rics de ser rics. He vist aquest "aguerrit poble que ha resistit 50 anys" ofegar en alcohol i banyar-se després en el fang de l'enveja i la misèria. No sé si això es pot definir com "resistir", però tinc la impressió que el saldo ha resultat molt negatiu.