Quan jo era una nena em posava la panyoleta amb aplom-la mateixa que feia una línia de salpullido sobre la meva coll-, em parava al costat de l'urna en posició de ferm i saludava la bandera. Era una pionera orgullosa de tenir cura de la votació, de vetllar per l'exercici de la democràcia.A poc a poc les coses van anar canviant: vaig arribar a odiar aquella martiritzat panyoleta que no podia treure'm sense perdre la meva honor revolucionari, vaig dubtar d'una democràcia que no contemplava l'abstencionisme com postura, vaig comprendre la farsa de tenir cura una urna que només servia per perpetuar la por dels votants.
Vaig arribar als setze anys i la primera butlleta en què vaig dibuixar una creu va figurar per a mi com el primer esglaó de la infinita escala de la paranoia: ni tan sols vaig tenir el valor de deixar-la en blanc. Fins avui-mentre escric aquestes línies-he arribat a anul.lar la majoria, però, no he tingut la força de absentar a les eleccions.
Diumenge s'acosta i ho he decidit: serà la primera vegada. Potser pugui resultar una mica absurd que jo tema "abstenir", per desgràcia la por té camins foscos i aturar-me davant de la presidenta del col.legi electoral i dir-li: "No espereu per mi, no vindré a votar" és justament el que mai m'he atrevit a fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada