((Traducció al català))

17/4/10

La polèmica epistolar

Foto: Generació Y

La primera rèplica de Carlos Alberto Montaner a Silvio Rodríguez la vaig llegir com llegeixo les respostes intel ligents que molts intel.lectuals donen sovint els defensors del govern cubà. El que mai vaig poder imaginar va ser una resposta de Silvio, no és típic dels "representants" del meu país respondre amb arguments civilitzats.

Des del dia 9 d'abril el primer que faig quan em connecto a internet-i això és completament inusitat perquè sempre obro primer meu bloc-és veure qui li va respondre a qui. Aquest intercanvi de cartes m'ha excitat al punt de veure'm a mi mateixa fent "clic" en llocs prohibits en el nom del meu higiene internauta, com Kaos en la Red i Rebelión. El trobador em va fer trencar el mur de la meva intolerància amb una simple resposta, que encara que fanàtica en el seu contingut era molt oberta pel sol fet d'existir.

No puc dir que en tancar la polèmica Silvio Rodríguez-altre temps diputat de l'Assemblea Nacional del Poder Popular-m'hagi decebut. No hi pot haver desencís on no hi ha Fe Tanmateix, una ingenuïtat fa temps adormida va renéixer en mi durant aquest intercanvi, una pena que hagi estat aixafada per la seva tercera i concisa resposta. Vaig mirar la pantalla de l'ordinador i de tornada de peus a terra em vaig dir: Com vas poder ser tan il.lusa nena, com vas poder creure que es mouria cap a algun lloc?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada