Als trolls “ni un tantico así”

Fa prop d'un any li vaig dedicar unes línies als trolls. Per vostès, els meus comentaristes, els dedicaré avui algunes més. Evidentment la controlada que hi ha a Vuitè Cerco no és un acte de llibertat d'expressió, atès que intimidar, insultar o amenaçar, escriure en persa en un bloc hispà i repetir la mateixa bajanada cent vegades no denota llibertat, sinó violència verbal o sabotatge virtual.

Per totes aquestes coses a les que estem condemnats els meus lectors i jo, em sento en el deure d'explicar les raons per les quals no modera comentaris, o més aviat les raons per les quals no eliminar trolls, que no és el mateix. Els demano comprensió a vostès, sé que la solidaritat és la força que més ens uneix.

- No tinc un accés a Internet que em permeti moderar comentaris sistemàticament, és un procés lent i requereix molta connectivitat, temps i diners.
- No vull demanar-li a ningú que s'ocupi de moderar el bloc, el considero la meva responsabilitat.
- En aquests últims mesos he viscut diversos "mítings de repudi" en la meva vida real. En dependència del grau d'exaltació que tingui la horda primitiva que representa el govern cubà, he sortit més o menys afectada: aquesta és la realitat de la meva vida, aquest és el dia a dia dels que pensen diferent.
Els trolls al meu blog hi ha de la mateixa manera que en la meva realitat hi ha una cosa que es diu "brigades de resposta ràpida". Potser no sigui evident per a qualsevol internauta, però per a mi ells són la manera que el govern ha trobat per contenir les veus cansades de la revolució més llarga del món: insultar, amenaçar i reprimir.

He organitzat les meves explicacions segons el grau d'importància: potser si jo pogués estar més temps a la xarxa de xarxes la tercera raó ni tan sols existiria. No obstant això per cada dificultat que es presenta perquè jo segueixi escrivint, una nova idea sorgeix en el meu cervell i li troba la part objectiva, per dir d'alguna manera. Sé que els estic demanant que visquin cada dia un míting de repudi, sé que és massa.

Em disculpo i els prego que els tinguin la tolerància que ni ells, ni el govern al qual representen, tindran mai amb cap de nosaltres.

Post relacionat: De la connectivitat als comentaris