((Traducció al català))

18/1/10

La pólvora!


Foto: Claudio Fuentes Madan

He llegit a la Mala Letra aquest article sobre el control de substàncies explosives que existeix a Cuba i he recordat una anècdota de la meva adolescència que s'acopla molt al que Regina Coyula exposa.

Quan jo tenia 18 anys anava molt sovint a casa d'un amic -ara casa seva està a Espanya- i em passava les trades amb ell i la seva mare. Era una família petita però amb records dolorosos, viven en la meitat de casa seva doncs l'altre meitat -la planta baixa- els havia estat confiscada en els primers anys del triomf de la Revolució.

El meu amic acabava de finalitzar el Servei Militar i l'ambient era festiu a pesar del seu cos escuàlid, evidència de dos anys de malnutrició, militarització i preparació per a la Guerra de Tot el Poble. Decidim que per a esborrar d'un sol cop tots els mals records del verd* faríem una neteja general i llençaríem tot el que correspongués a les forces armades. Mans a l'obra i, en unes hores, dos bosses plenes d'uniformes, gerretes, caixetes i fins i tot papers van anar a parar al contàiner de la cantonada.

Aquella mateixa nit, mentre menjàvem, un oficial de la Policia Nacional Revolucionària va trucar a la porta. Després de demanar-nos els nostres carnets, interrogar-nos sobre les nostres activitats, maltractar-nos una mica i prendre's un cafè, va confessar el motiu de la seva imperiosa visita: a les bosses que havíem llençat van trobar unes caixetes de bales. El meu amic va haver d'explicar amb luxe de detalls com després d'un entrenament de tir aquestes bales no havien servit perquè estaven caducades i van anar a parar a la seva motxil·la, d'on va oblidar treure-les. La seva mare va haver de firmar un paper absurd el contingut del qual sóc incapaç de recordar, una espècie de compromís amb la seguretat de la pàtria.

Abans que l'home finalment donés per culminada l'entrevista-interrogatori, no vam poder contenir la nostra curiositat: ¿com havien trobat una caixeta de bales dins d'una bossa dins d'un fastigós contàiner en una cantonada perduda de l'Havana i com, a més a més, sabien que aquesta bossa havia estat llençada per nosaltres? El policia va contestar amb orgull: "tenim contactes a tot arreu, ens ho ha portat un dels nostres bussos, vagin en compte amb el que llençen".

*Frase dels dibuixos animats cubans 'Elpidio Valdés'
*Servei Militar Obligatori

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada