Els artistes "revolucionaris" davant i els contestataris darrere, podria dir-se del programa del concert el diumenge a La Madriguera. Però va pagar la pena esperar quatre hores per a escoltar els últims tres: El Clan, Silvito el Libre i -per descomptat tancant- Los Aldeanos.
A pesar dels errors tècnics que persegueixen els concerts de l'underground cubà, la sospitosa caiguda d'un micròfon i les absurdes imatges de la presentació -mentre sonava el tema d'Aldo i el B 'Las Mikies', un karateka ensenyava a un bebè a fer salts a la neu- escoltar una mica de música amb cesura low level va ser com si passés una setmana a Varadero.
El diumgenge vaig tenir un dia desagradable, preocupat i solitari…va pagar la pena patir-lo només per veure arribar la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada