Foto: Claudio Fuentes Madan
23 i 12 és coneguda per moltes coses, entre algunes d'aquestes perquè venen pa en pesos, en CUC, i per la llibreta de racionament. El dissabte pel matí l'odissea del Pa: pel matí no va arribar la ració de pa per persona, no hi havia res a la panaderia de venda "alliberada", i les dulcerías en moneda dura estaven buides (ni tan sols dolços tenien).
La versió popular: no hi havia farina; la versió oficial: ¿…? El fet curiós és que a les botigues en pesos convertibles no ha augmentat l'escassetat habitual de farina, al seu "mòdic" preu de 5CUC per 5 Kg.
Mentre la temperatura baixa la cua creix i es barreja amb la de la parada de l'autobús. Paral·lelament a les botigues en pesos convertibles -l'únic lloc on es poden adquirir la majoria dels productes de la cistella bàsica-, les vitrines exhibeixen els seus estands nets de mercadería.
Ningú sap què passa. El diari segueix parlant de Chávez, Colòmbia i l'augment de la producció agrícola nacional, la televisió llueix fàbriques súper productores que sobre-compleixen els seus plans anuals, i la ràdio repeteix com un papagai les reflexions de Fidel. Els meus veïns -desde la cua del pa- teoritzen sobre la nova ona de necessitat.
De la vorera de davant miro la llarga línia dels que esperen i recordo que una vegada, en un país llunyà, el gra de sorra que va fer vessar la copa d'un poble i va acabar destronant a un rei va ser, justament, l'escassetat de pa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada