Còmic: Silvia C.
Vaig arribar a Santiago de Cuba un matí fred de desembre llest per a reduir uns quants oficials del Ministeri de l'Interior, però per a sorpresa meva no hi havia cap escamot esparnt-me a l'aeroport. Vaig agafar un taxi i em vaig dirigir a la ciutat.
Hi havia milers de motots però ni una sola Suzuki. Damunt de les voreres, cartells lumínics: Partit Liberal, Partit Socialdemòcrata de Cuba, Partit Demòcratacristià, un cartell deia Aliança Comunista per a Sobreviure. Per completar, al parc Céspedes, Oswaldo Payá oferia un discurs.
—Però què passa aquí, on està el G2? —vaig preguntar.
—Van emigrar cap a l'Havana perquè no els donaven ni cotxes ni motos —va respondre un grassonet que al final va resultar ser Expósito, el Secretari del PCC a Santiago de Cuba.
—I quants queden?
—Queden com uns quinze, estan atrinxerats al seu quarter de Versalles, que ara s'anomena Aliança Comunista per a Sobreviure. Li disparen a tot el que entra, fins i tot a mi me'n van treure acusant-me de capitalista perquè vaig obrir alguns comerços on es venia formatge i mantega. Però que sabia jo que el formatge i la mantega transformaven la gent en dissident? —va dir posant-se a plorar.
Vaig activar la meva bombolla anti-projectils i em vaig dirigir a Versalles (seu de l'Aliança Comunista per a Sobreviure). Entrant per la porta vaig rebre andanades de foc rasant i creuat de fuselleria que van rebotar a la superfície de la bombolla. Al final va venir un coronel amb una bandereta blanca.
—Què vol? ¡Vagi-se'n d'aquí, això és zona militar!
—Però què dius? Si acabo de veure que al polígon d'infanteria t'han muntat un llega y pon*. A més a més, aquí no hi ha llum ni electricitat.
—Ah, aquestos són els de Vivenda del barri Sueño, els han tret de casa uns individus a qui ells havien desallotjat abans —va dir el coronel.
—Està bé, ja...! I ara a qui redueixo jo si ja estan totalment reduïts? No què va, això s'ha de reanimar...
—Això no es pot reanimar —va interrompre l'oficial—: no hi ha recursos, la gent de l'Havana es queda amb tot i cap aquí no envien res. Conclusió, que ningú vol treballar a la Seguretat de l'Estat avui per avui.
Cert és que la quantitat de cotxes i motos seguroses que hi ha a la Ciutat de l'Havana estan afectant seriosament la capa d'ozó.
—Se m'acut una cosa, ¿i si busquen una altra forma de finançament? Diguem… no sé… ¡ah, ja, la CIA! Sí, la CIA, diu Lagarde que ells financien qualsevol cosa i com vostès al cap i a la fi són del mateix gremi potser els puguin donar un cop de mà.
El coronel va vacil·lar un instant, la mirada fatigada als seus ulls espies estava perduda en la immensitat i la seva boca oberta deixava entreveure la seva llengua xivatota, llavors es va aixecar i va dir:
—I podré tenir un Geely xinès d'aquests que condueixen els oficials a l'Havana?
—Segur que sí, noi, si Xina és el primer soci comercial dels *Yumas.
—¡Doncs i un colló, li demanarem finançament a la CIA! –va cridar el coronel.
Perfecte, ara ja podia tornar a l'Havana i tornar un par de mesos després per a reduir-los. Amb sort, m'esperarien a l'aeroport amb almenys un petit escamot. Abans d'anar-me'n solament vaig afegir:
—I potser podria reincorporar a Expósito, ¿què en penses?
El coronel es va molestar.
—No, a aquest ni boig el deixo entrar aquí de nou. Estava robant la mantega i el formatge del quarter per vendre-la a la gent de Santiago.
*Nota del traductor: llega y pon: a Cuba dit de les barraques que instal·len persones recent arribades a un lloc i que no tenen vivenda on viure.
*N. del T.: Yumas: a Cuba nom amb què la gent es refereix popularment als ciutadans nordamericans. Per extensió, s'usa també per referir-se als estrangers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada