Aigua freda i deute etern

Amelia té prop de 50 anys i viu sola, el seu marit va morir a Angola i des de llavors rep una misèria de pensió a través de l'Associació de Combatents. Com que no treballa per l'Estat, però, encara està en edat laboral, diverses vegades han tractat de retirar els escassos 200 pesos que rep en qualitat d'"ajuda econòmica".

Des que va canviar la seva nevera, la vida se li ha complicat: té aigua freda, però un deute amb l'Estat de 2000 pesos, una trentena de pagaments mensuals més els recàrrecs per endarreriment que no ha pogut liquidar. Des de fa alguns mesos rep setmanalment un "inspector" a casa seva, que la informa del que re-malament que va el seu cas. Tot va començar amb una multa, que sobrepassava el seu propi deute impagable. Com no va funcionar, va venir el xantatge de treure-li la nevera i finalment una amenaça de judici.

Amelia sap que no podrà reunir aquesta suma, i el seu inspector, esdevingut confident a força de veure-li la cara, li va confessar que ell tampoc havia pogut complir el seu compromís de pagament.

En un estrany "Any de la Revolució Energètica", epítet que es va escriure sota de la data en cada document oficial i en les pissarres de les escoles, Fidel Castro va decidir renovar els equips electrodomèstics de les nostres cases. L'energia mai va arribar, però les nostres bombetes, ventiladors i refrigeradors van ser canviats a la barata per uns nous, compromís de pagament a terminis mitjançant.

Alguns anys després, un per cent ben alt de cubans deu milers de pesos a l'Estat, reunions del PCC exigeixen als militants a "vetllar pel compliment dels compromisos en els seus nuclis i en els seus barris" i de pas també "a saldar els seus propis deutes per donar l'exemple ". Però, després de 50 anys-se sigui militant del Partit o no-, el comú denominador del cubà mitjà és la insolvència, i aquesta fallida de l'economia familiar és el resultat de la mala administració del govern, que ara exigeix que paguem el que mai hem guanyat.