Una de les característiques de l'ésser racional és reconèixer els seus propis límits i aquells altres -que per raons lògiques- han d'actar-se perquè la convivència funcioni el més harmònicament possible. No obstant això, alguns sectors de la meva societat trenquen cada dia les fronteres del cinisme humà, i a l'avantguarda d'aquest moviment es troba, sense dubte, el periodisme oficial i el seu insigne Noticiero Nacional de Televisión.
Un dels últims canvis duts a terme pel nostre designat president va ser una modificació en la llei de jubilació: de la nit al dia -sense crits, sense algaravia, sense protestes i sense sindicats ardents exigint explicacions- els cubans vam ser advertits que el nostre dret a la jubilació es veuria estès dels 60 anys a 65 per als homes i de 55 a 60 per les dones. Així, sense més, la "massa obrera" del paradís socialista va empassar-se amb amargor el pap amarg de l'abús estatal i va assumir els seus cinc anys extra de vida activa laboral.
Però per alguns mai és suficient humiliació, ahir al NTV van passar un petit reportatge sobre les "desenes de milers de manifestants" francesos que van sortir al carrer a protestar per la intensió del govern d'aquest país d'aplicar una llei semblant a la que fa només uns mesos ens va ser imposada a nosaltres.
La dolça veu de la reportera amenitzava les captures de pantalla d'un carrer parisenc pres per la vaga: "els obrers francesos protesten contra la pretensió del govern d'augmentar l'edat de jubilació en dos anys".
On queden els llunyans horitzons del cinisme oficial? Serà un acte de sadisme Estat vs Poble o simplement la indolència d'un poder que oblida endolcir la píndola als seus sotmesos? Vol el Comitè Central del Partit demostrar la seva impunitat davant els treballadors? Podria considerar-se una ironia dels nois de DOR, els quals tampoc volen retirar-cinc anys més tard del planejat i ens deixen caure informacions entre línies per caldejar els ànims?
Desconec quina pot ser la hipòtesi correcta, però qualsevol que aquesta sigui, no denota més que un sarcasme cruel cap a nosaltres: des de fa cinquanta anys no protestem pels nostres drets laborals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada