La setmana passada el tema va ser calent: el Orient Mitjà. Suposo que els pobres professors van preparar la classe durant hores, tenint en compte els jocs semàntics i els malabras sintàctics que sortien pels altaveus del meu televisor. Van començar per Irak, aquí tant hi havia resistència com contrarrevolució, així que no aconsegueixo recordar qui era qui en cada coment. Però el millor i més confús de la classe va ser quan van arribar a Afganistán:
- La contrarrevolució afgana, amb suport -per descomptat, qui ho dubtaria- de la CIA, es negava a deixar triomfar la revolució socialista que amablement la Unió Soviètica volia importar-los.
- Més endavant aquests contrarrevolucionaris, coneguts també com a talibans, van pednre el control del país i van crear el seu propi govern.
- No obstant això, a pesar de ser talibans i contrarrevolucionaris van aconseguir estabilitat i pau al país (i ara és quan es posa de veritat incoherent, amb vostès la millor part):
- D'alguna incògnita manera la contrarrevolució va mutar a resistència armada i cívica durant la intervenció imperialista nordamericana, que va destrossar la pau i va enfonsar en la misèria als ciutadans.
Més enllà del complex i extremadament trist que és la situació del poble afganès, la manipulació dels termes -intervenció imperialista nordamericana vs. revolució socialista i contrarrevolució vs. resistència- posen en evidència la qualitat de les classes televisades, la sapastra maniobra de desinformació "disfressada de cultura" que el govern cubà bombeja les 24 hores del dia per a tots els mijtans massius de difusió.
Menys mal que estic vacunada, el que em fa es riure. La única pregunta que va despertar tan ambigua conferència en mi va ser: ¿Quina raó li queda al PCC per a tirar-li, després de tants anys, la tovallolla als russos?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada