Quan jo era una nena la botiga de 23 i 10 ja no es deia el Ten Cent, no obstant això no puc repetir el seu nom perquè tots la seguien –i la segueixen- anomenant així. Mentre vaig anar creixent el Ten Cent va canviar de qualificatiu diverses vegades, i també va ser remodelat.
Recordo ara un conte de Virgilio Pinyera on es parlava dels esmorzars, això era per l’època en què una barra roja ocupava la part esquerra de l’enorme local i en petites tauletes es podia dinar com en un restaurant. Encara puc reviure la melancolia que a la meva mare li va provocar que la demolissin.
És natural que les instal·lacions es modernitzin, renovin el seu estil i dinamitzin les seves vendes, però el que ha passat amb el Ten cent –últim nom Variedades- ha estat tot el contrari. Va semblar que tenia un petit auge a finals dels noranta, quan el govern va decidir donar algunes llicències per a la venda privada, i 23 i 10 es va omplir d’artesans i venedors de mobles. No obstant això va durar poc –la iniciativa privada feia massa feliç a un poble que se suposava inspirés la versió tropical de la dictadura del proletariat.
Quan el món va avançar al segle XXI l’establiment va retrocedir en el temps, de res van valdre les obres i el canvia-canvia de lloc dels departaments de venda: els prestatges estaven cada vegada més buits. D’aquell comerç que oferia en moneda nacional la majoria dels productes de primera necessitat, no quedava ni el record, així és que la fama de “està pelat” se li va pegar més que tots els apel·latius que abans havia tingut.
El dilluns 25 de gener –després d’una altra reconstrucció- ha reobert. Amb una nova presència i més varietat de productes la cua és enorme per a aconseguir entrar. Un detall s’ha mantingut, tot és en moneda nacional... Encara que els preus sí que han variat: per exemple una llauna de melmelada de mango costa 200 pesos, més o menys 10 CUC. ¿Quin tipus de salari permet aquests luxes? La majoria dels professionals sap que la melmelada no és per a ells.
És natural que les instal·lacions es modernitzin, renovin el seu estil i dinamitzin les seves vendes, però el que ha passat amb el Ten cent –últim nom Variedades- ha estat tot el contrari. Va semblar que tenia un petit auge a finals dels noranta, quan el govern va decidir donar algunes llicències per a la venda privada, i 23 i 10 es va omplir d’artesans i venedors de mobles. No obstant això va durar poc –la iniciativa privada feia massa feliç a un poble que se suposava inspirés la versió tropical de la dictadura del proletariat.
Quan el món va avançar al segle XXI l’establiment va retrocedir en el temps, de res van valdre les obres i el canvia-canvia de lloc dels departaments de venda: els prestatges estaven cada vegada més buits. D’aquell comerç que oferia en moneda nacional la majoria dels productes de primera necessitat, no quedava ni el record, així és que la fama de “està pelat” se li va pegar més que tots els apel·latius que abans havia tingut.
El dilluns 25 de gener –després d’una altra reconstrucció- ha reobert. Amb una nova presència i més varietat de productes la cua és enorme per a aconseguir entrar. Un detall s’ha mantingut, tot és en moneda nacional... Encara que els preus sí que han variat: per exemple una llauna de melmelada de mango costa 200 pesos, més o menys 10 CUC. ¿Quin tipus de salari permet aquests luxes? La majoria dels professionals sap que la melmelada no és per a ells.
Els deixo un vídeo del Ciro, que ha fet unes quantes melmelades casolanes des que va veure la gran llauna als prestatges:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada