((Traducció al català))

10/2/10

La Universitat de l'Havana i jo

Foto: Claudio Fuentes Madan, presa durant el Festival de Música Electrònica de Rotilla

Mai he perdut el desig d’estudiar, tinc la il·lusòria certesa que mentre estudiï em mantindré jove, clar que el meu cos no dóna suport a la meva teoria, però ens les apanyem. Quan vaig començar aquest blog el 2008 estava estudiant la carrera Estudis Socials-Culturals a la Universitat de l’Havana, havia decidit començar de nou amb les matèries, les assignatures i els exàmens un any abans.

M’agradava l’ensenyament a distància, feia els meus resums a casa soleta i encara que el programa era arcaic, l’assignatura Filosofia i Societat en realitat era Marxisme, la sociologia ignorava a Freud, i als exàmens em sortien preguntes sobre la Batalla d’Idees i els Cinc –que no estaven per suposat inclosos en el programa-, jo me les apanyava per a estudiar saltant obstacles, corretejant en ziga zagues i ser la reina de la ambigüitat en les meves respostes.

Però després d’un any em vaig cansar, vaig perdre l’interès: ja no era tan divertit escoltar a les conferències al professor de Filosofia dir que el marxisme va entrar en crisi per “alguns errors tàctics de Stalin”, ni a la de Psicologia utilitzar exemples presos de la telenovel·la brasilera. Me’n vaig anar, o millor, com va dir ma mare: vaig claudicar.

Sabia que trobaria a faltar l’escola, però sóc optimista. Hi ha més temps que vida, encara somio amb graduar-me de Filosofia a la Universtiat de l’Havana... quan aquesta recuperi la seva autonomia. Mentrestant, a casa de Yoani Sánchez el professor Valín i Dagoberto Valdés ofereixen conferències que mai vaig escoltar a la mediocre Seu Universitària, potser algun dia l’ensenyament superior recuperi el seu estatus intel·lectual.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada