Foto: Lia Villares
Després de sis anys d'estudi van rebre un títol i van fer un jurament. Un jurament que fa segles Hipòcrates va redactar i l'ètica va immortalitzar. Ells ho van prometre i nosaltres els confiem les nostres vides, les nostres intimitats, les nostres debilitats i les nostres malalties, aleshores ells tractarien de curar.
Quan la legislació d'un país no és respectada pel propi govern, els drets dels ciutadans són aixafats com mosques pel poder, la il·legalitat és una necessitat de supervivència, dissentir és un crim i la llibertat d'expressió és un delicte, cal tenir l'honor i el valor de mantenir els seus principis més enllà de la debacle social.
Que un metge parli de la intimitat o la malaltia del seu pacient és una indecència, però que arribi en un punt a desqualificarlo i mentir sobre la seva condició és un crim. Qualsevol d'aquests que s'anomenen doctors i que davant d'una càmera trenquen aquesta promesa que un cop van fer, aquest compromís amb la història de la medicina universal que una vegada van assumir, són una vergonya per a la seva carrera i per a si mateixos.
Hauria de tremolar la mà fins quan fan una recepta de meprobamato, perquè ells no tenen la talla moral per exercir aquesta professió tan lloable. Haurien de tenir la gosadia d'arribar a casa i despenjar el títol que van trair de la paret, perquè ells ja no són els que haurien de curar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada