((Traducció al català))

3/3/10

Apartheid a la Mostra de Joves Realitzadors (vídeo)



Nota: Abans de la mort d'Orlando Zapata Tamayo havia escrit aquest text de les converses sobre el tema migratori entre Cuba i Estats Units. Havia decidit no publicar-lo perquè massa ha plogut i coses molt horribles han succeït.
No obstant això, durant la Mostra de Joves Realitzadors-a la qual diverses persones van tenir vetada l'entrada-un dels del míting (bastant desinformat, per cert) va treure el tema a la llum, així que vaig decidir treure el meu text jo també. A més els deixo el video, sense que jo sabés, una persona va filmar durant la meva NoEntrada a la Mostra.

La "Bobería" i la Baba

No trobo qualificatiu millor per a les declaracions del MINREX a propòsit de les converses sobre el tema migratori que es van sostenir entre funcionaris dels governs de l'Havana i els Estats Units. La nota de Granma, molt desinformativa per cert, no diu res dels acords presos o no. Les paraules "civilitzadament, esperit de cooperació i diàleg" es repeteixen una i altra vegada. Però amb tristesa puc veure que no hi ha una sola al·lusió a alguna cosa concreta... En què van quedar senyors? Es van reunir, van dialogar, gran connectivitat espiritual, etcètera, i llavors què hi ha de nou? ¿Va passar alguna cosa, es va moure algun peó? ¿Van signar algun acord? Sembla que no.

Per no posar el dit a la nafra, la nota dóna un gir informatiu de 360 graus i es posa a parlar de la reunió que, al dia següent, van sostenir els membres del govern nord-americà amb alguns representants de la societat civil i de l'oposició cubana. Que em disculpi el Ministeri de Relacions Exteriors, però a mi què m'importa el que va fer la delegació al dia següent de la reunió? La notícia, sincerament, sembla més digna de la revista HOLA que d'una nota del MINREX.

Si a la reunió primera -lamentablement de la qual depenen els drets ciutadans en temes d'emigració-haguessin estat convidats els dissidents dels quals el govern cubà tant s'escandalitza, i haguessin participat de les converses oficials; segurament avui les notícies serien més realistes i els acords o els desacords tindrien nom i cognoms.

El fet que el govern cubà no sigui capaç d'assumir amb coherència i maduresa un diàleg que pugui normalitzar les relacions entre els EUA i Cuba, no li dóna dret a estar llavors xafardejant i posant-se en la vida d'altres per justificar el que és injustificable: la ineficàcia de la seva gestió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada